FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té principi ni fi, de duració infinita. Sols Déu és etern. Que no té fi. La vida eterna. Un amor etern. Una queixa eterna. Vàlid o existent en tot temps, immutable. Les veritats eternes. Perpetu 1 1. Les neus eternes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Proposició no evident en si mateixa ni demostrable, però que, si no s'admet, no es podria mantenir una veritat o una norma efectivament admeses. El postulat d'Euclides. Principi o idea bàsica. Els postulats de la democràcia. Els postulats anarquistes, socialistes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Començar la construcció (d'una ciutat). Els grecs van fundar Empúries. Roma va fundar un gran imperi. Fundar una colònia. Donar principi, naixença, (a una cosa que ha de durar). El gran mecenes havia fundat un hospital i dues escoles. Fundar una càtedra en una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Extracte derivat principalment de l'escorça de diverses espècies dels gèneres Chondrodendron i Strychnos, verí de les sagetes dels indis de les conques de l'Amazones i de l'Orinoco, que conté tubocurarina com a principi actiu i provoca un poderós relaxament muscular o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'etern. Caràcter d'allò que és fora del temps. L'eternitat de Déu. Creure en l'eternitat del món. Vida eterna. Temps sense principi ni fi. Davant l'eternitat els anys no compten. Temps molt llarg. Fa una eternitat que no us hem vist. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De què hom no pot passar-se, no pot prescindir. No tenir el diner necessari. Manca l'espai necessari. És una cosa útil, però no necessària. El necessari per a viure. Que no pot deixar d'ésser o d'esdevenir. La conseqüència necessària d'un principi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desviació, especialment de la veritat, de la rectitud, d'un principi, de l'estat natural, del tipus ordinari. Activitat mental desviada. aberració cromosòmica Canvi en el nombre o en l'estructura d'un o més cromosomes. Fenomen pel qual les posicions aparents dels estels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esperit mercantil, s'aplica especialment a coses que no han d'ésser objecte de comerç. Corrent de pensament econòmic caracteritzat pel principi que la riquesa d'un estat depèn del seu comerç exterior, del volum de reserves de metalls preciosos i de fomentar les exportacions [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sistema de govern en què l'acció política i administrativa està concentrada en mans del Govern central i de les administracions i les institucions que en depenen. centralisme democràtic Principi que inspira l'organització dels partits comunistes, que en condiciona la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d'interès col·lectiu. Comunitat governada amb aquest sistema. democràcia cristiana Moviment polític i social que promou la [...]
